Iniciem la setena setmana. Ja li tenim el peu al coll
Article complert https://sindicsantcugat.cat/noticies/79-iniciem-la-setena-setmana-ja-li-tenim-el-peu-al-coll
Aquest diumenge 26 d’abril, les famílies han rebut permís per treure els nens al carrer. Com era d’esperar, tots els nens estaven ansiosos, i han sortit com el dia de Reis, a treure les joguines al carrer, i potser hi ha hagut algun desencís, i alguns han descobert que no han gaudit tant com esperaven.
Els pares, bé, el pare o la mare, perquè un progenitor s’havia de quedar a casa per normativa (afortunadament per ell o ella, que ha pogut gaudir d’una estona de soledat i repòs) també han gaudit la sortida.
La norma era 1,1,1,3, un progenitor, una hora, un kilòmetre, tres nens. La majoria han sortit ordenadament, però, és clar, en els llocs de més aglomeració, o en els barris joves amb molta població infantil, hi ha hagut més descontrol. Normal, no es pot tenir l’aixeta tancada 40 dies, i després obrir-la de cop, amb restriccions un pèl artificials, sempre s’escapa una esquitxada d’aigua.
El proper dos de maig, vindrà (si el descens del ritme de contagis ho permet) la sortida dels que volen fer esport individualment, que la veritat, costa entendre per què no han pogut sortir (legalment) fins aquest dia. Si el que es tracta és de no tenir un contagi massiu per no saturar el sistema sanitari, el que cal sobretot es guardar les distàncies de seguretat entre els que no conviuen i això es pot fer fent esport individual.
Benvingudes les mesures d'alleugeriment del confinament. En tot cas, hem d’estar preparats per les onades de repunt del nivell de contagis que vindran, potser a primers d’estiu, i molt probable a finals d’estiu. Esperem, desitgem, confiem que el sistema sanitari s’hagi reforçat suficientment i que els pics de l’onada siguin menors que l’actual, pel fet que una part de la població ja estarà immunitzada, fins que arribin les vacunes, de manera que els casos greus i la mortalitat siguin molt menors.
Al final, conviurem amb la COVID -19 com ara convivim amb la grip, però fins que això arribi encara ens queden uns temps difícils. Dificultats que s’agreujaran per què la crisi econòmica que ve colpejarà molt més fort als dèbils i vulnerables, com sempre passa.
Tenim l’oportunitat de definir un futur diferent, de definir una nova normalitat, de repensar què és l’important. Se’ns ha girat feina com a societat.
Ramon Palacio
Sant Cugat del Vallès, 27 d’abril de 2020
Aquest diumenge 26 d’abril, les famílies han rebut permís per treure els nens al carrer. Com era d’esperar, tots els nens estaven ansiosos, i han sortit com el dia de Reis, a treure les joguines al carrer, i potser hi ha hagut algun desencís, i alguns han descobert que no han gaudit tant com esperaven.
Els pares, bé, el pare o la mare, perquè un progenitor s’havia de quedar a casa per normativa (afortunadament per ell o ella, que ha pogut gaudir d’una estona de soledat i repòs) també han gaudit la sortida.
La norma era 1,1,1,3, un progenitor, una hora, un kilòmetre, tres nens. La majoria han sortit ordenadament, però, és clar, en els llocs de més aglomeració, o en els barris joves amb molta població infantil, hi ha hagut més descontrol. Normal, no es pot tenir l’aixeta tancada 40 dies, i després obrir-la de cop, amb restriccions un pèl artificials, sempre s’escapa una esquitxada d’aigua.
El proper dos de maig, vindrà (si el descens del ritme de contagis ho permet) la sortida dels que volen fer esport individualment, que la veritat, costa entendre per què no han pogut sortir (legalment) fins aquest dia. Si el que es tracta és de no tenir un contagi massiu per no saturar el sistema sanitari, el que cal sobretot es guardar les distàncies de seguretat entre els que no conviuen i això es pot fer fent esport individual.
Benvingudes les mesures d'alleugeriment del confinament. En tot cas, hem d’estar preparats per les onades de repunt del nivell de contagis que vindran, potser a primers d’estiu, i molt probable a finals d’estiu. Esperem, desitgem, confiem que el sistema sanitari s’hagi reforçat suficientment i que els pics de l’onada siguin menors que l’actual, pel fet que una part de la població ja estarà immunitzada, fins que arribin les vacunes, de manera que els casos greus i la mortalitat siguin molt menors.
Al final, conviurem amb la COVID -19 com ara convivim amb la grip, però fins que això arribi encara ens queden uns temps difícils. Dificultats que s’agreujaran per què la crisi econòmica que ve colpejarà molt més fort als dèbils i vulnerables, com sempre passa.
Tenim l’oportunitat de definir un futur diferent, de definir una nova normalitat, de repensar què és l’important. Se’ns ha girat feina com a societat.
Ramon Palacio
Sant Cugat del Vallès, 27 d’abril de 2020
