Iniciem la novena setmana de confinament. Homenatge als treballadors precaris
Article complert: https://sindicsantcugat.cat/noticies/81-iniciem-la-novena-setmana-de-confinament-homenatge-als-treballadors-precaris
Iniciem la novena setmana de confinament, amb la progressiva disminució de les restriccions derivades de l’estat d’alarma de 14 de març, i ja comencem a treure conclusions i assumir que no podem tornar a la normalitat perquè la normalitat era el problema.
El problema era que vivíem, i encara estem vivint, sobre el full de la navalla, amb els dos serveis fonamentals, que són la sanitat i l’educació, entesos com a negoci i en procés continuat de privatització, amb una judicatura, que no és justícia, en estat letàrgic, amb la cura dels nostres avis fora de la família en residències majoritàriament concebudes com a negoci privat.
Amb una despesa energètica i una mobilitat insostenible, a base de carboni, que provoca l’escalfament global del planeta. Amb un menyspreu brutal a les conseqüències a futur dels nostres actes. Amb un desconeixement de la feblesa de l’home davant la terra i davant les altres espècies i virus.
En una economia que es mesura pel creixement del PIB, per la quantitat de coses, i no pel desenvolupament humà. Amb una globalització insostenible que ens fa consumir productes llunyans, i que ens deixa sense capacitat local de fabricar mascaretes o bates, no diré ja respiradors. En una societat en la qual es premia la picaresca i l’especulació, i en la que augmenten continuadament les desigualtats.
Vull fer un homenatge als treballadors que hem descobert com a fonamentals, els que atenen la sanitat, l’educació, la cura dels avis, l’alimentació, la neteja. Curiosament, són majoritàriament treballadors precaris, sense estabilitat en la feina i mal pagats. I especialment, vull fer un homenatge a les dones, perquè són majoritàriament dones, que atenen i tenen cura de les nostres persones grans, que han estat les veritables heroïnes en les residències d’avis, sense mitjans, abandonades i oblidades.
Ramon Palacio
Sant Cugat del Vallès, 11 de maig de 2020
Iniciem la novena setmana de confinament, amb la progressiva disminució de les restriccions derivades de l’estat d’alarma de 14 de març, i ja comencem a treure conclusions i assumir que no podem tornar a la normalitat perquè la normalitat era el problema.
El problema era que vivíem, i encara estem vivint, sobre el full de la navalla, amb els dos serveis fonamentals, que són la sanitat i l’educació, entesos com a negoci i en procés continuat de privatització, amb una judicatura, que no és justícia, en estat letàrgic, amb la cura dels nostres avis fora de la família en residències majoritàriament concebudes com a negoci privat.
Amb una despesa energètica i una mobilitat insostenible, a base de carboni, que provoca l’escalfament global del planeta. Amb un menyspreu brutal a les conseqüències a futur dels nostres actes. Amb un desconeixement de la feblesa de l’home davant la terra i davant les altres espècies i virus.
En una economia que es mesura pel creixement del PIB, per la quantitat de coses, i no pel desenvolupament humà. Amb una globalització insostenible que ens fa consumir productes llunyans, i que ens deixa sense capacitat local de fabricar mascaretes o bates, no diré ja respiradors. En una societat en la qual es premia la picaresca i l’especulació, i en la que augmenten continuadament les desigualtats.
Vull fer un homenatge als treballadors que hem descobert com a fonamentals, els que atenen la sanitat, l’educació, la cura dels avis, l’alimentació, la neteja. Curiosament, són majoritàriament treballadors precaris, sense estabilitat en la feina i mal pagats. I especialment, vull fer un homenatge a les dones, perquè són majoritàriament dones, que atenen i tenen cura de les nostres persones grans, que han estat les veritables heroïnes en les residències d’avis, sense mitjans, abandonades i oblidades.
Ramon Palacio
Sant Cugat del Vallès, 11 de maig de 2020
