La Llar d'Avis de la Parròquia
Article sense : https://sindicsantcugat.cat/noticies/88-la-llars-d-avis-de-la-parroquia
S’adjunta: MANIFEST DE LA TAULA DE LA GENT GRAN AMB MOTIU DE LA COMMEMORACIÓ DEL "DIA DE LA GENT GRAN 2020"
El síndic i el president del casal de la Llar d’Avis de la Parròquia s’han reunit per tractar la problemàtica de la gent gran arran de la Covid-19.
El dia 1 d’octubre és del dia internacional de la gent gran, i el casal ha presentat un manifest en el que es reclama el reconeixement de la gent gran i la seva presència en les decisions, així com el manteniment del nivell de les pensions, i la correcció de les greus deficiències estructurals, anteriors a l’actual crisi, que s’han fet visibles arrel de la pandèmia de la COVID-19.
La gent gran són els grans oblidats de la societat. Quan ja no són productius, la societat els oblida i les famílies han de encarregar-se, sense suport social, dels seus majors, a casa o en residències, principalment privades i convertides en un negoci, en una societat que cada cop estarà més envellida.
La llar d’avis de la parròquia ha estat tancada presencialment i ha funcionat sols amb grups de WhatsApp, amb les limitacions que això implica, fins al 19 d’octubre que reinicia activitats paulatinament, sempre dirigides per voluntaris i amb les màximes mesures de seguretat front a contagis.
El president de la llar reclama activar la constitució del Consell de la Gent Gran de Sant Cugat, iniciat fa molt de temps i encara en procés, com a eina de treball i debat municipal.
Altres reivindicacions són la creació d’una regidoria de la gent gran, i la construcció o adaptació de més residència pública a Sant Cugat, en un model de llar familiar, de residències petites, més que no pas en un model de gran residència com l’actual.
“MANIFEST PER A LA SETMANA DE LA GENT GRAN 2020
ESTEM TRISTOS, DECEBUTS I MOLT PREOCUPATS.
L’any passat, en el Dia Internacional de la Gent Gran, el nostre manifest el vam titular “Som grans persones grans” i vam fer una llista de tot allò que les persones grans aportem a la societat i del que demanàvem a la societat. Estàvem contents i teníem esperança.
Aquest any arribem al Dia Internacional de la Gent Gran tristos, decebuts i molt preocupats. Tristos, perquè hem perdut familiars i amics, decebuts perquè hem pogut comprovar que la societat no ens ha fet cas i que de tot allò que demanàvem no hem rebut gairebé res i molt preocupats perquè sabem que perillen les nostres pensions i perquè veiem patir els nostres fills i els nostres nets i no sabem ja com ajudar-los.
La pandèmia de la Covid19 ha destapat l’atenció deficient de la nostra societat cap els més grans. El col·lectiu de la gent gran ha rebut molt, ha rebut massa. Especialment els de les residències. Les autoritats, les institu¬cions, la sanitat i les mateixes residències, s’han trobat soles davant la catàstrofe, sense mitjans i sense protocols per fer-hi front. Tot això i les retallades realitzades expliquen que més de la meitat dels morts per la pandèmia, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, siguin persones de més de setanta anys. Les mesures per atendre la població de més edat, la més vulnerable, han arribat tard i malament.
La crisi actual ha fet aflorar, també, greus deficiències estructurals, anteriors a l’actual crisi. S’ha de reconèixer que hi ha residències ben dotades i que funcionen amb un elevat nivell d’excel·lència, però n’hi ha d’altres amb nivells molt baixos d’atenció, capacitació tècnica insuficient, baixa qualificació del personal, salaris injustos i sobreocupació de residents. No pot ser que hi hagi unes llistes d’espera tan llargues per entrar a les residències públiques, els centres de dia han de ser nombrosos i ben dotats i els casals i altres entitats han de poder obrir les seves portes comptant amb recursos públics i amb la força d’un voluntariat ben format i estimulat.
Cal que els governs prenguin les mesures necessàries perquè l’atenció a la gent gran compti amb els mitjans necessaris per disposar d’uns serveis dignes i de qualitat. I a més, les persones grans de Sant Cugat volem que se’ns vegi, que se’ns escolti, que se’ns tingui en compte a l’hora de prendre decisions, perquè cada dia som més i ens sentim oblidats. Per això creiem important i urgent que s’aprovi aviat la creació del Consell de la Gent Gran, on estaran representades totes les entitats que treballen amb aquest col·lectiu i a més creiem que ja seria hora que l’Ajuntament es plantegi seriosament la creació d’una regidoria de la Gent Gran, com ja tenen molts altres ajuntaments de la vora nostra.
I per acabar amb un lleuger somriure, diem que seguim essent grans persones grans i, citant una dita xinesa, “volem morir joves, com més tard millor”.
S’adjunta: MANIFEST DE LA TAULA DE LA GENT GRAN AMB MOTIU DE LA COMMEMORACIÓ DEL "DIA DE LA GENT GRAN 2020"
El síndic i el president del casal de la Llar d’Avis de la Parròquia s’han reunit per tractar la problemàtica de la gent gran arran de la Covid-19.
El dia 1 d’octubre és del dia internacional de la gent gran, i el casal ha presentat un manifest en el que es reclama el reconeixement de la gent gran i la seva presència en les decisions, així com el manteniment del nivell de les pensions, i la correcció de les greus deficiències estructurals, anteriors a l’actual crisi, que s’han fet visibles arrel de la pandèmia de la COVID-19.
La gent gran són els grans oblidats de la societat. Quan ja no són productius, la societat els oblida i les famílies han de encarregar-se, sense suport social, dels seus majors, a casa o en residències, principalment privades i convertides en un negoci, en una societat que cada cop estarà més envellida.
La llar d’avis de la parròquia ha estat tancada presencialment i ha funcionat sols amb grups de WhatsApp, amb les limitacions que això implica, fins al 19 d’octubre que reinicia activitats paulatinament, sempre dirigides per voluntaris i amb les màximes mesures de seguretat front a contagis.
El president de la llar reclama activar la constitució del Consell de la Gent Gran de Sant Cugat, iniciat fa molt de temps i encara en procés, com a eina de treball i debat municipal.
Altres reivindicacions són la creació d’una regidoria de la gent gran, i la construcció o adaptació de més residència pública a Sant Cugat, en un model de llar familiar, de residències petites, més que no pas en un model de gran residència com l’actual.
“MANIFEST PER A LA SETMANA DE LA GENT GRAN 2020
ESTEM TRISTOS, DECEBUTS I MOLT PREOCUPATS.
L’any passat, en el Dia Internacional de la Gent Gran, el nostre manifest el vam titular “Som grans persones grans” i vam fer una llista de tot allò que les persones grans aportem a la societat i del que demanàvem a la societat. Estàvem contents i teníem esperança.
Aquest any arribem al Dia Internacional de la Gent Gran tristos, decebuts i molt preocupats. Tristos, perquè hem perdut familiars i amics, decebuts perquè hem pogut comprovar que la societat no ens ha fet cas i que de tot allò que demanàvem no hem rebut gairebé res i molt preocupats perquè sabem que perillen les nostres pensions i perquè veiem patir els nostres fills i els nostres nets i no sabem ja com ajudar-los.
La pandèmia de la Covid19 ha destapat l’atenció deficient de la nostra societat cap els més grans. El col·lectiu de la gent gran ha rebut molt, ha rebut massa. Especialment els de les residències. Les autoritats, les institu¬cions, la sanitat i les mateixes residències, s’han trobat soles davant la catàstrofe, sense mitjans i sense protocols per fer-hi front. Tot això i les retallades realitzades expliquen que més de la meitat dels morts per la pandèmia, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, siguin persones de més de setanta anys. Les mesures per atendre la població de més edat, la més vulnerable, han arribat tard i malament.
La crisi actual ha fet aflorar, també, greus deficiències estructurals, anteriors a l’actual crisi. S’ha de reconèixer que hi ha residències ben dotades i que funcionen amb un elevat nivell d’excel·lència, però n’hi ha d’altres amb nivells molt baixos d’atenció, capacitació tècnica insuficient, baixa qualificació del personal, salaris injustos i sobreocupació de residents. No pot ser que hi hagi unes llistes d’espera tan llargues per entrar a les residències públiques, els centres de dia han de ser nombrosos i ben dotats i els casals i altres entitats han de poder obrir les seves portes comptant amb recursos públics i amb la força d’un voluntariat ben format i estimulat.
Cal que els governs prenguin les mesures necessàries perquè l’atenció a la gent gran compti amb els mitjans necessaris per disposar d’uns serveis dignes i de qualitat. I a més, les persones grans de Sant Cugat volem que se’ns vegi, que se’ns escolti, que se’ns tingui en compte a l’hora de prendre decisions, perquè cada dia som més i ens sentim oblidats. Per això creiem important i urgent que s’aprovi aviat la creació del Consell de la Gent Gran, on estaran representades totes les entitats que treballen amb aquest col·lectiu i a més creiem que ja seria hora que l’Ajuntament es plantegi seriosament la creació d’una regidoria de la Gent Gran, com ja tenen molts altres ajuntaments de la vora nostra.
I per acabar amb un lleuger somriure, diem que seguim essent grans persones grans i, citant una dita xinesa, “volem morir joves, com més tard millor”.
